diumenge, 27 de novembre del 2011

Cas: El Conte Musical

Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén

Els alumnes de 6é han fet una història/conte i ho han enregistrat, han afegit altres sons i han creat sons amb instruments creats per ells mateixos o que ja tenien a la classe.

Índex

Contingut

Context General

Experiència en ensenyament

23 anys

Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC

Coneixements bàsics amb recolzament del mestre d’informàtica del centre

Tipus d’escola

Primària

Localització del centre

Barcelona

Connexió

Internet

Localització dels recursos tecnològics

Aula d’informàtica i classe de música.

Situació sòcio - econòmica dels alumnes

mitja

Context de la història o cas

Nivell dels alumnes

6é de primària

Àrea / unitat

Educació Musical

Fites en la història

Activitats planificades a la sessió o unitat

Crear una història, enregistrar-la, editar-la i presentar-la davant la classe.


Nivell d’aprenentatge esperat

Aprendre els recursos exposats.

Tipus d’activitat

Aplicació de les TIC i creació de sons

Activitats de la història o cas

Tecnologies utilitzades

Grabadora de so MP3 o micròfon. Programa d’edició de so gratuit Audacity, banc de sons, instruments musicals

Raó per la qual la fa servir

Poder enregistrar i fer una història o conte amb sons i sorolls prèviament seleccionats

Dificultats trobades

Poc domini de l’àmplia gamma d’eines del programa, tot i que usaven les necessàries.

Ajuda / col·laboració emprada

El mestre d’informàtica va proporcionar temps i material.

Rol del professor

Guia de l’aprenentatge, dona recursos i eines, proposa canvis i millores en l’utilització de sons i creació de nous.

Rol de l’estudiant

Motivat i investigació de noves possibilitats sonores

Resultats

Observacions

Els alumnes estaven molt motivats en presentar la seva història

Avaluació de l’aprenentatge

Avaluació continuada

Lliçó apresa pel professor

Els alumnes tenen una imaginació que no s’acaba, són capaços d’idear i crear qualsevol cosa que tinguin davant i utilitzar les TIC facilment.


ENTREVISTADORA: ens tornem a trobar després d’un any de les pràctiques que vaig fer l’any passat.


MESTRA: Doncs si, aquest any no tinc cap alumne de pràctiques, és una llàstima.


E: Jo et volia parlar sobre el projecte del Conte Musical que vas fer amb els alumnes de 6é.


M: I tant, va ser tot un èxit. Que vols que et digui que no sàpigues?


E: Seria un honor compartir l’experiència amb els meus companys de psicopedagogia.


M: Bé doncs, aquest serà el tercer any que fem el projecte del Conte Musical. Consisteix en inventar-se, copiar o versionar algun conte o història que els hi agradi i sonoritzar-lo, és a dir, afegir sons per a fer-lo més real. Els alumnes fan grups de 5 o 6, trien la història, en fan un guió, es reparteixen rols i personatges, i s’estudien cadascú la seva part. Aleshores enregistren amb el micròfon del ordinador la història i ho fan i ho editen amb l’Audacity, que prèviament l’hem investigat i ens hem familiaritzat. Fan varies tomes, i tallen i enganxen les pistes que més els hi convingui. Un cop tenen el conte amb els diferents personatges, afegeixen música de fons, leitmotivs en transicions, i finalment sons d’animals, automòbils, ciutats, tormentes, passos de persona, riure, esternuts, etc... i tots aquests sons els han de crear ells amb instruments convencionals, Orff, Piano o altres materials (cocos, sorra, arròs dins de tubs, bosses, paper arrugat, aigua...). Van fent proves fins que aconsegueixen el resultat buscat.


E: Però per a fer aquestes proves de sons, necessites moltes hores...


M: sí i no. Els alumnes de 6é estan acostumats a fer discriminacions sonores, treballem molt aquest aspecte auditiu al llarg de l’escolarització, des d’infantil, per això ja saben més o menys que han d’utilitzar en cada cas.


E: I com porten la producció amb l’Audàcity?


M: Al principi malament. Depenent de la versió que et descarregues (procurem que sigui l’ultima) les eines poden estar a llocs diferents, i pot haver o no eines que utilitzem, per exemple, en una versió anterior no es pot exportar en MP3, necessitem un transformador de formats, com el Format Factory, però això ja ho fem els mestres. També, al tractar-se d’un programa senzill, però professional, hi ha moltes eines que desconeixem, i demanem que investiguin, però sovint no podem donar resposta a totes les preguntes. Ens limitem a tallar, enganxar, esborrar,repetir, pujar i baixar el volum de diferents pistes, insertar arxius i exportar. Algun ha descobert l’eina de canvi de tonalitat, i surten veus molt gracioses.


E: de quants ordinadors disposes?


M: en tenim un a l’aula amb pissarra digital i 27 a l’aula d’informàtica. Però en fem servir 5 més o menys, perquè fem el treball en grups.


E: Havies fet alguna activitat semblant anteriorment?


M: Sí, però en cap cas ho havíem enregistrat. Des de petits que investiguen i busquen sonoritats a instruments o “objectes”, intentem donar vida als contes d’aquesta manera.


E: Et comporta molta feina fora d’hores preparar l’activitat?


Més que altres activitats sí. Em vaig haver de familiaritzar amb el programa, planificar i organitzar perfectament les classes, mentalitzar-me jo per a liderar i als alumnes que es tractava d’un treball seriós com qualsevol altres i que no era motiu de “festa”. Varem haver d’equipar els ordinadors, comprar material nou (algun micròfon, auriculars... ) i reservar l’aula d’informàtica, això comportava fer alguns canvis d’organització de l’horari d’altres cursos. A part d’això res més.


E: creus que eren conscients que estaven a classe de música?


M: Les classes de música es caracteritzen perquè són transversals, treballem a partir d’altres assignatures, temes, projectes... i informàtica n’és una de molt interessant. Fan naturals i socials, anglès i ara, perquè no, música. Tots saben que la música moderna necessita un ordinador, instruments amb tecnologies avançades i molts efectes. El projecte del conte musical necessita coneixements musicals, artístics, literaris i tecnològics entre d’altres, i l’objectiu era sonoritzar i posar música als seus textos literaris.


E: Després de més de 20 anys de mestra de música a la mateixa escola, com creus que ha ajudat o perjudicat l’implantació de la pissarra digital a l’aula? Quan fa que la teniu?


M: un parell d’anys, i al principi era un caos. L’utilitzava per a veure videos d’orquestres, algun vidioclip o documentals, però poc a poc he anat aprenent totes les possibilitats, i ara escrivim, esborrem, enviem i compartim les coses fetes a classe. Cada curs té un blog, i és una manera de potenciar la música fora de l’horari escolar, ja que només en fem una hora a la setmana.


E: Creus que han fet un bon aprenentatge, un aprenentatge significatiu?


M: I tant, estaven molt motivats des del primer dia, investigaven ells sols en cooperació amb els companys, i els resultats són inèdits i de collita pròpia. Tots els grups estan súper orgullosos del seu treball, i dominen els camps treballats a la perfecció. Estic segura que dintre d’uns quans anys, faran algun treball semblant, a l’institut o per a ells mateixos, i no hauran oblidat res.


E: Moltes gràcies per compartir aquesta gran experiència amb tots nosaltres.


M: És un plaer! gràcies per l´interés.